17 abr. ISATIS TINCTORIA
El cultiu s’ha adaptat molt bé a la zona, tot i que consultats als experts en botànica del Montseny no tenien coneixement del cultiu de la planta al massís; com que tenim terra pissarrosa, ha crescut ufanosa i sana.
Les coses no les fem per que sí, les proves amb Isatis van començar per l’afició que em va contagiar la Mar (www.filatama.com) pel filat de la llana i de retruc pels tints naturals. Gràcies Mar! I l’Isatis fa blau, un blau pastel molt bonic, el problema és que no ens n’hem ensortit d’extreure blau de la planta. Vam provar un parell de mètodes l’any passat (algun una mica escatològic) i res de res , la planta creix molt ufana, no és exigent en nutrients, però no sabem treure-li la pols per tenyir.
Hi havia un altre motiu inicial. De fet, el més important per la nostra finca per cultivar aquesta raresa era la seva alta capacitat mel·lífera. Com que tenim abelles, vam pensar en què podria ser un bon cultiu, poca necessitat en nutrients, molta flor a la primavera i la posibilitat d’extreure pols blava per tenyir!! Semblava una bona opció per algunes petites feixes pobres en matèria orgànica a prop dels ruscos. Amb aquests propòsits vam voltar i voltar buscant llavor i finalment vam plantar 25 plantes amb la intenció de treure llavor i llavor en traurem perquè estan molt florides. Ara bé, de moment les abelles no semblen tenir-hi una especial predilecció, potser al Montseny hi han menges molt més bones a la primavera.
Potser podeu veure que les tiges tenen un to blavós; realment ha de tenyir, i és que l’any passat van tenir un atac d’una espècie de pugó que es va tornar blau en atacar la Isatis. La natura és màgica!
No sabem si finalment farem un camp d’Isatis. En qualsevol cas, si algú vol llavor que ens ho faci saber!
